diumenge, 17 de juny de 2018

PROGRAMA PIGALL 4.- CALENDARI i AVALUACIÓ



CALENDARI GGFF i AVALUACIÓ

Data Inici: 05-09-2018
Dimecres de 18h a 19,30h
Lloc: Xalet Negre (Plaça d’en Coll, 4, Sant Cugat)

ACTIVITAT
HORARI
TEMA
INVITAT
12/09/2018
18 a 19,30h
PRESENTACIÓ

26/09/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

10/10/2018
 18 a 20,00h
SALUT MENTAL I LEGISLACIÓ
Psg René Gonzàlez, Pèrit Oficial Forense
24/10/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

07/11/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

21/11/2018
 18 a 20,00h
COL·LECTIUS EXEMPLARS
FFAA professionalitzades
05/12/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

19/12/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

09/01/2019
 18 a 20,00h
SIMPTOMATOLOGIA NEGATIVA
Psg. Xavier Alonso, expert en clínica
23/01/2019
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

13/02/2018
18 a 19,30h
TREBALL GRUP

27/02/2018
18 a 19,30h
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ





AVALUACIÓ
L’avaluació serà costant (diacrònica). El co-terapeuta recollirà amb la major cura possible la memòria de cada sessió.
Cas que sigui necessari, a la sessió següent es complementarà amb dades els dubtes, suggeriments o preguntes que l’anterior sessió hagi generat i no s’hagin pogut respondre.
Al final de cada sessió temàtica, es passarà un full d’avaluació de la sessió.
Al final del programa es dedicarà la darrera sessió a l’avaluació global i pormenoritzada del programa.
Els resultats de l’avaluació es trobarà a la memòria que es farà arribar als diferents participants i integrants un cop estigui feta.

Clica per tornar a l’índex.
Clica per seguir.

PROGRAMA PIGALL, 3.- REGLAMENT DE LA DINÀMICA DEL GGFF


REGLAMENT DE LA DINÀMICA DEL GGFF

1.   El GGFF és un grup de persones que es reuneixen de manera quinzenal per compartir, aprendre, ensenyar i modificar estils de vida que afavoreixin la millora i estabilitat de sistemes (famílies i entorns socials) que contenen com a mínim una persona amb patologia mental, sent aquesta persona o persones elements del sistema.
2.   El GGFF es reunirà, en principi, de manera quinzenal els dimecres a partir del 5 de setembre, a la tarda de 18 a 19,30h i a les dependències del Xalet Negre a Sant Cugat del Vallès.

3. El màxim d’assistents serà de 12 persones però el seu número pot ser major si el grup és prou coherent. El màxim indesitjable es situa a les 16 persones i el mínim a les 3.
4.  El GGFF comptarà amb un conductor que actuarà com un coordinador democràtic, un co-terapeuta que aixecarà acte de cada reunió i, en funció del cas, un invitat que podrà aportar informació especialitzada sobre algun tema en concret (sessions temàtiques).
5.   Les sessions temàtiques es crearan per demanda d’algun o alguns membres del GGFF, inclòs el conductor, i s’aprovaran de manera democràtica per majoria absoluta o consens.
6.   Sobre la dinàmica de cada sessió:
a.   Els nous membres: a cada sessió que s’incorpori algun membre nou, es dedicarà el temps suficient per a que aquest es presenti i exposi un resum del seu cas, així com el què espera del GGFF. Llevat de cassos excepcionals, el temps de presentació no podrà ser superior a 15 minuts. La resta de membres del GGFF podran demanar aclariments sobre el què exposi el nou membre però mai l’intentaran instruir o fer comentaris sobre el què exposi.
b.   Independentment que a una sessió hi hagi una presentació d’un nou membre, el conductor podrà definir el contingut de la sessió, llevat que algun dels membres necessiti aportar un contingut que sigui important per a ell. La majoria de les sessions de grup s’iniciaran amb la pregunta formulada pel conductor “Com va tot?”.
c.    Tindrà prioritat absoluta aquell membre que aporti al inici de la sessió una preocupació que desitgi compartir amb la resta del grup. Excepció serà aquella sessió que sigui temàtica; en aquest cas, la urgència del membre s’atendrà a la primera mitja hora i després es passarà a la sessió temàtica.
d.   Es promourà sempre la participació del major nombre possible dels membres i es demanarà la seva opinió sobre el tema que es vagi tractant.
e.   L’objectiu final de cada tema serà per prioritat: el consens, la majoria absoluta o la simple.
f.    Quan el tema de la sessió sigui prou important com perquè la majoria ho desitgi, la següent sessió podrà centrar-se en el tema en qüestió. El conductor té la capacitat de decidir que un tema en concret cal tractar-lo a la propera sessió de manera monotemàtica o ocupant un espai temporal significatiu.
g.   Dins una mateixa sessió el conductor o la majoria dels membres poden decidir dedicar a un tema en concret part o la resta del temps de durada de la sessió.
7.   Sobre les normes de conducta dels membres de la sessió, inclòs del conductor:
a.   Cada membre és lliure de manifestar-se de la manera que cregui oportuna. Tot i que és fonamental que cada persona s’expressi, no és obligatori el fer-ho i cal respectar el silenci de qualsevol membre.
b.   Les discussions acalorades i els enfrontaments personals estan permesos sempre i quan no afectin la dinàmica del grup. Cas que hi hagi una afectació de la resta del grup, el grup pot demanar que es doni la discussió per acabada; també té aquesta facultat el conductor del grup. El grup es compromet a finalitzar la discussió.
c.    El grup pot demanar l’exclusió d’un membre que per la raó que sigui ho consideri oportú. Aquesta facultat no la té el conductor del grup. El conductor del grup pot ser objecte d’aquesta demanda. Per expulsar algú del grup, caldrà la majoria absoluta (la mitat més un), el conductor no pot proposar l’expulsió de ningú llevat del exposat al punt 7.d, ni participa en la votació.
d.   Sobre els líders o elements exemplars. Als grups sempre apareixen líders. S’accepta l’existència de líders sempre i quan no:
                                 i.    S’erigeixin en conductors.
                                ii.    S’evidenciï que van en contra dels objectius del grup.
                              iii.    Es manifesti de manera clara la seva voluntat de manipulació sobre la resta amb l’objectiu de dominar-los.
Tant el grup com el conductor del grup tenen la facultat d’expulsar del grup a un líder que compleixi un o varis d’aquests criteris.
Si el grup s’oposa al conductor en aquest aspecte, el conductor haurà de dimitir.
e.   Cas que el grup ho decideixi per majoria absoluta, el conductor ha d’abandonar la seva funció i sortir del grup.
f.    El conductor o la majoria simple dels membres del grup poden demanar que un dels seus membres deixi de parlar d’un tema en concret. El membre afectat ha d’acceptar aquesta voluntat.
g.   Sobre la formació de subgrups. Als grups sempre es creen subgrups en funció de les seves afinitats més variades. Els subgrups són positius pel GGFF sempre i guant no atemptin als seus objectius. No es toleraran subgrups que:
                                 i.    Vulguin imposar les seves opinions de manera no democràtica (intimidació, pressió, desqualificació).
                                ii.    Fragmentin el GGFF fins l’extrem de crear subgrups atemorits o manipulats. En aquest aspecte, el conductor pot excloure alguns o tots els integrants del subgrup.
h.   No s’acceptarà mai la desqualificació, la befa, la segregació de cap membre del GGFF. Si algú o alguns dels membres del grup promou o explicita aquestes actituds (elements díscols) sobre un o varis dels altres membres, el grup o el conductor li faran veure la seva conducta. Si aquesta persisteix, els elements díscols poden ser expulsats pel conductor o per la majoria absoluta dels membres del grup; en aquest cas, els membres díscols no podran votar.
8.   El present reglament està sotmès a la modificació justificada. Aquesta por venir del consens democràtic dels seus membres i de la decisió del conductor. En aquest cas es sotmetrà a votació.

Clica per tornar a l’índex.
Clica per seguir.

diumenge, 3 de juny de 2018

EL PROGRAMA PIGALL, 2.- En què consisteix?



GUIÓ
El Programa El Pigall ofereix 2 medis per aconseguir el seu objectiu.

Objectiu:
Com ja he comentat a l’anterior entrada (clica aquí per veure-la), l’objectiu final és aconseguir una millor qualitat de vida tant de les persones que pateixen un trastorn mental crònic que deriva en una menor autonomia i dependència, com de les persones que li donen suport.
Per aconseguir aquest objectiu, dividim la població diana de les nostres actuacions en dos subgrups, sent el més important el dels familiars o convivents. L’altre subgrup és el del propi implicat o pacient.
1.   Suports (familiars, convivents, amics, entorn social immediat).
Per suport entenem aquella persona (o persones) que dediquen temps i esforços per a què la vida d’una persona amb patologia mental crònica gaudeixi d’una salut integral (física, psíquica, familiar, social, laboral o formativa i legal) el més equiparable possible a la de la població general.
Els suports intervenen en la cura de la persona afectada en moltes de les seves àrees i activitats.
2.  Pacients. No m’agrada l’ús de la paraula pacient quan estem definint a una persona que pateix una malaltia mental crònica perquè llevat de quan la malaltia es manifesta (brot, episodi), a la resta del procés, la persona no ha de complir la definició de la paraula pacient a no ser que el grau d’incapacitació sigui màxim. Pacient esdevé del llatí patiens i vol dir que pateix, però té una connotació més en medicina; significa aquella persona que està malaltia i necessita un metge per guarir-se perquè no ho pot fer per ella mateixa. És a dir, és sinònim d’expectant. La connotació és passiva i això és el què el programa Pigall vol evitar: la passivitat i la dependència. Pigall pretén que amb l’ajut dels altres (en aquest cas la família), el pacient sigui el més autònom i responsable possible.

Tipus de suports:
En funció de l’ajut o guia que presten els suports trobem dos tipus: els servidors i els guies o pigalls.
1.  Servidors. Hi ha molts cassos de nuclis familiars o de convivència on hi ha una persona amb malaltia mental crònica (MMC) que l’entorn immediat dedica un o més dels seus membres en satisfer les necessitats i capricis del pacient.
2.  Pigalls. Hi ha també molts entorns familiars o de convivència on un o varis dels seus membres actuen per a què el pacient sigui el màxim d’autònom i responsable possible.

Tipus de pacient:
En funció de la consciència de malaltia (link) que tingui el pacient trobem pacients immadurs i madurs.
1.   Immadurs. Son aquelles persones que aconsegueixen que els altres facin coses per ells. Coses que ells podrien fer. Son pacients que podent, no es fan responsables d’ells mateixos. Son pacients exigents, passius, dominants, que a través de la pena o compassió, o per medi de la intimidació o l’apatia, fan que els altres els serveixin. El resultat és la immaduresa (infantilisme irresponsable) i la dependència (falta d’autonomia). Quan s’estableix una relació de dependència (no sempre és una co-dependència) entre el suport i el pacient, el sistema emmalalteix i el pacient es converteix en això: un pacient (tirà o passiu).
2.   Madurs. Aquestes són les persones que tenint una malaltia mental crònica, amb tot el què comporta (alteracions cognitives, alteracions neurològiques, alteració de reflexes, etc), desenvolupen al màxim els seus potencials com a persones independents i responsables. Molts ho fan per pròpia decisió i voluntat. Aquests fins i tot han de fer de suports dels propis familiars o entorn immediat a fi i efecte que no al facin una persona dependent (sobreprotecció). Altres o arriben a aconseguir quan els suports no cauen en el servilisme i decideixen que l’objectiu del seu paper de suport serà el promocionar, recuperar o mantenir el màxim nivell d’autonomia en el pacient.

Medis:
Usarem dos medis per aconseguir els objectius del programa Pigall: Creació d’un grup de familiars i proporcionar una atenció individualitzada als grups familiars i, en certs cassos, als propis pacients.
1.   Grup de Familiars. El grup proposat no és ben bé un GAM (Grup d’Autoajuda) ja que hi participen professionals.
El seu funcionament serà democràtic i participatiu.
L’objectiu és el proporcionar convenciment i eines per a què el nucli familiar o convivent aconsegueixi el màxim de maduresa possible al pacient que conviu amb ells.
Serà un grup d’un màxim de 12 persones conduït per un terapeuta i amb la participació d’un co-terapeuta.
Hi haurà dos tipus de sessions: lliures i temàtiques.
a.   Les temàtiques es dedicaran a un tema prefixat que serà exposat per un especialista.
b.   La resta funcionaran com a grup democràtic i participatiu. Això vol dir que no hi haurà cap tema pre-definit i que cada component pot exposar el tema que li preocupi.
Els components del grup tenen per funció aportar informació sobre el tema que hagi tret algun altre membre, també poden aportar la seva experiència. És a dir, quan un membre del grup planteja un problema o exposa una experiència, la resta pot compartir aquesta experiència o problema ja que també li passa i pot, també, aportar solucions fruit de la pròpia experiència o de la seva imaginació. És a dir, davant el plantejament d’un problema o conflicte, el objectiu seria que entre tots, o bé es trobés una solució al problema, o bé es convencés a la persona que el planteja d’una solució que ha demostrat ser l’encertada, però que per alguna raó (desconeixement, por, llàstima, etc) la persona no és capaç d’aplicar-la.
El terapeuta te dos funcions:
a.   Coordinar el grup de manera que hi hagi ordre a les intervencions.
b.   Aportar informació tècnica i reflexions sobre el tema que s’estigui tractant.

2.   Atenció individualitzada familiar. Respon a les següents necessitats:
a.   Consultes per assessorament o informació sobre la patologia, el tractament, les possibilitats socials, formatives o laborals del pacient, temes legals, les conductes del pacient o les seves pròpies limitacions.
b.   Dinàmiques familiars per re-estructurar o tractar el sistema familiar (teràpia familiar pròpiament dita).
c.    Atenció individualitzada a membres de la família o als suports.
d.   Atenció individualitzada als pacients en la seva relació familiar.
Fixem-nos que no tenim per objectiu la teràpia individual o familiar que surti de la relació familiar. NO s’atenen problemes psicològics del pacient, dels suports, dels convivents, etc. Per això existeix la teràpia psicològica individual. Aquí el què es pretén és donar eines i convèncer que s’usin per a què la família sigui més lliure i el pacient sigui més responsable i autosuficient.
Per això s’ofereix un màxim de 5 sessions per demanda.
Quan expliquem els mètodes d’intervenció es podrà respondre a la pregunta: “I això com es fa?”

Clica per tornar a l’índex.
Clica per seguir.

dissabte, 2 de juny de 2018

EL PROGRAMA PIGALL, 1.b.- Introducció, Justificació de la necessitat




Què és el “Programa Pigall”?
Segons el diccionari, un Pigall és “una Persona que n'acompanya una de cega per guiar-la.
Seria el concepte castellà de “lazarillo”.
Nosaltres hem escollit aquest nom per la seva accepció de “GUIA” i perquè és un nom simpàtic.

JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT, una mica d’història
Jo, com a professional de la salut mental, vaig iniciar-me cap l’any 1.983. El meu bateig va ser en el camp de les toxicomanies on de ben aviat vaig entendre el concepte del què actualment (i de fan anys) es diu Patologia Dual.
La Patologia Dual és el concepte que defineix el patir un problema de dependència a drogues i un altre problema mental previ o subseqüent al consum; generalment són trastorns de la personalitat.
Al llarg del meu recorregut assistencial es va fer evident que un dels majors oblidats en l’abordatge terapèutic integral dels usuaris era la família. Així es van crear fa molts anys els grups de familiars.
La família que conté en el seu sí a persones amb problemàtica mental severa, sovint es sent impotent per ajudar al seu membre afectat i, sovint cau en la inversió de rols en relació a l’empoderament.
Per empoderament entenem “qui ajuda a qui”. Quan hom imagina com deu anar la relació familiar en un cas on el pacient conviu en família, hom pensa que si el pacient precisa d’ajut per moltes de les seves activitats diàries, aquesta se li proporciona per la resta dels convivents i ell o ella ho accepten. Però la realitat pot ser molt diferent
Certament hi ha persones que pateixen una malaltia mental crònica i que precisen d’un suport dirigit per poder tenir una qualitat de vida òptima en relació als dèficits que aporta una patologia mental crònica i greu.
Les causes d’aquesta “dependència” són derivades de la pròpia malaltia mental crònica i dels fàrmacs que s’empren (efectes indesitjables). Pot ser que aquesta hagi aparegut a l’etapa de la infantesa, l’adolescència o la primera joventut, però també poden aparèixer després. L’efecte de la patologia mental, sigui quan sigui que aparegui, pot suposar un impediment pel desenvolupament de l’autonomia, responsabilitat, auto cura, maduresa, auto suficiència o auto estima de la persona, però també pot suposar un endarreriment o pèrdua d’aquestes facultats.
Quan es donen aquestes característiques, la persona afectada passa a dependre de tercers per poder dur una vida digne.
Hom suposa que qui està afectat agrairà l’ajut dels altres, principalment dels seus familiars i convivents, però com dèiem més amunt, no sempre és així.
Massa sovint la persona afectada cau en la dependència directiva i la família o els convivents passen a ser servidors d’ella.
El resultat és que no solament el pacient es deteriora sinó que la família o els convivents també emmalalteixen.
La causa és una barreja de factors: la compassió, el sentiment de culpa, la por o intimidació, la impotència, l’amor o estimació. Tot cau dins l’esfera afectiva dels cuidadors.
Quan això passa, quan és el pacient qui decideix sobre la seva vida i, quan és el pacient qui exigeix que els cuidadors el serveixin, és quan el nucli de convivència emmalalteix.
Ja ho vàrem explicar al exposar el Programa Novè. Cal retornar el poder de l’empoderament sistèmic a la família o convivents a fi i efecte que la qualitat de vida de tot el sistema millori i sigui sa. Podeu llegir i comprendre amb més detall el què dic clicant aquí (Programa Novè de detecció de patologia mental oculta).
Els grups de familiars de persones amb patologia mental crònica han estat i són l’eina fonamental per ajudar al pacient a gaudir d’una vida més saludable (responsable, autònoma, feliç, estable). L’entorn familiar immediat serà el motor que propiciarà que el pacient s’activi, es responsabilitzi i maduri en autonomia. La resta de recursos (tallers, centres de dia, CSMA o CSMIJ, etc) sols seran eficaços en la seva aplicació si l’usuari hi va.
També l’atenció individualitzada d’aquest sistema i els seus elements són una eina fonamental per aconseguir l’objectiu nomenat: que el pacient i el seu sistema tinguin el major grau de salut possible. Salut entesa com la millor manera de viure d’una manera autònoma, responsable i feliç, i no tan sols, del control de la malaltia.
Aquests són els objectius del Programa Pigall.
Clica per tornar a l’índex.
Clica per seguir.